Capítol 2
Dels principats hereditaris
Deixo de banda els raonaments sobre la República, perquè en una altra ocasió ja he tractat el tema abastament, i ens centrarem només en el Principat, reflexionant sobre com cal governar-lo i mantenir-lo. En aquest sentit, conservar els estats hereditaris, addictes a la nissaga del Príncep, és un afer de menor dificultat que no pas aconseguir-ho amb els estats nous, pel fet que només requereix no alterar l'ordre establert pels seus avantpassats i anar-lo adaptant als canvis que es puguin produir. D'aquesta manera, si el Príncep manté la manera de fer habitual, sempre romandrà al seu estat, si no és que un obstacle de força major li prengués i, fins-i-tot en aquest cas, només li caldria esperar que l'ocupant patís un sinistre per tornar a adquirir-lo.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada